Joan Roca Cirera
Em dic Joan Roca Cirera, sóc de Sant Hipòlit de Voltregà. Fa uns 2 anys vaig anar a viure a Girona. Coincidint amb aquest canvi de domicili, també vaig fer un canvi en la manera de viure les relacions sexafectives. Com la majoria venia de les monogàmies i no estava del tot còmode amb aquest sitema, aquestes pautes establertes. Veia que la persona amb qui podia estar a gust en el dia a dia, pagar les factures, omplir la nevera i fer bullir l’olla; la persona amb la que em podia sentir a gust tenint i educant fills; la persona que em podria cobrir les meves necessitats afectives i sexoafectives, havia de ser en tots els cassos la mateixa persona, i a més havia de ser exclusivament aquesta mateixa persona... I no m’hi sentia còmode amb aquestes pautes establertes. Fa 2 anys vaig conèixer el meu mirall, amiga, companya, confident, amant, vincle. Desseguida que vam notar que hi havia bona connexió, entesa, desig, ganes d’estar junts i fer activitats, vam fer uns pactes que a mesura que els anàvem posant en pràctica m’anava sentint més i més còmode, més i més a gust. El primer pacte que em va proposar consistia en donar molt espai a cadascú, i seguir fent de manera individual les nostres respectives vides igual que abans de coneixe’ns. Sempre diu que 1+1 en matemàtiques és igual a 2, però en la nostra relació 1+1 = 1+1. ja en aquest moment vaig notar una comoditat, que realment em podia sentir molt bé amb aquest plantejament. El segon pacte consistia en obrir la nostra relació, podent establir cada un de nosaltres, vincles amb altres persones. Vincles més superficials, sexuals, físics. Després d’uns primers moments de cautela per veure com ens sentiríem, també vaig anar notant una sensació de benestar i comoditat. El tercer pacte consistia en obrir la relació establint vincles amb altres persones però amb més implicació afectiva, d’estimació. Vincles semblants al que teníem entre nosaltres. Després d’un temps de començar a construir aquest nou pacte i alhora de desconstruir aquelles pautes establertes que eren les correctes tradicionalment i socialment, notava cada vegada més, la tranquil·litat i confiança que em generava aquesta manera de fer. Quan hi penso, a vegades en clau d’humor, perquè a vegades m’agrada fer-me bromes a mi mateix i pensar coses divertides, penso que potser calia que s’atures el mon per donar-me temps, posar-me el meu mirall al davant i començar a avançar en la direcció dels meus desitjos. I.... .... fa dos anys el mon es va aturar, em va donar temps, em va posar el meu mirall al davant i vaig començar a avançar en la direcció dels meus desitjos
Glòria Rossell Olivas
El meu nom és Glòria Rossell Olivas, AKA lamusatk i sók d la Garrotxa. Jo, kom altres persones d la meva generació arribo al poliamor desde la monogamia tradicional imposada. És el k els pares, la família, l.escola, la societat en general em varen dir k era el k havia d ser i el k em varen inkulcar. Després de passar per l.experiencia d dos matrimonis i d replantejar.me la meva vida, vaig iniciar un procès d.autoconeixement kursant un postgrau en Intel·ligència emocional, on em vaig komençar a preguntar sobre totes les koses, per tal de desfer.me d tot el k no era meu, de tots els introjectes, procés en el k enkara em veig immersa. Va arribar el torn de kuestionar.me sobre la meva manera de relacionar-me i d.estimar. Buskant informació per internet, xarxes, llegint llibres... pk mai ningú m.havia parlat obertament d k hi ha moltes formes d relacions possibles. Kuan vaig tenir la informació k em feia falta, em vaig preguntar kom jo em podia sentir a gust estimant i kins podrien ser els meus límits. Em va semblar k el poliamor podria enkaixar bé en les meves necessitats sexe-afectives, i així està siguent des d.aleshores. Va ser a principis de la pandèmia, kuan un company d Bcn va venir a passar uns dies a kasa i tot passejant per la muntanya, parlant d la vida li vaig dir: " estik preparada per tornar.me a enamorar" "Kasualment" l.endemà li va sorgir un imprevist i va tornar kap a Bcn!!! Cames atrapeu.me segurament va interpretar k anava per ell, i no podia estar més ekivokat!! Des d.akí una forta abraçada, tu ja saps ki ets I sinkronicitats k té la vida, jo akell dia em vaig konnectar a una app per konneixer persones i allà hi havia entre altres un missatge d.en Joan, Zodiba, akell perfil k jo feia setmanes em mirava... d lluny... Amb ki vàrem anar konnectant, koneguent.nos i kreant un vinkle. La meva agradable sorpresa va ser k el k jo li anava proposant li enkaixava; i eren maneres d viure totalment oposades al k havia estat fins aleshores la meva vida. Una relació d parella Lat, oberta en tots els àmbits. I és el k konstruim dia a dia aviat farà dos anys. Mai m.havia sentit tant jo, tant estimada, tant kompromesa i tant lliure alhora, fins k en Joan i el poliamor van entrar a formar part d la meva vida. Potser algun dia kanviaré la meva manera de relacionar.me, potser fins i tot tornaré a la monogàmia, i akesta vegada seria eskollint.la conscientment Akí i ara, lliure i conscientment, eskolleixo el poliamor. Kom va dir krishnamurti: "En el moment en el k descobrim per nosaltres mateixos el k no és amor, aleshores sabem el k és l.amor." Lamusatk